AJC
AJC
Registrado: 19 Nov 2006
Mensajes: 227
Ubicación: Sant Climent de llobregat
|
|
 Poesía de Sant Climent |
 |
Trec el cap per l’horitzó,
Deixant sobre el mar,
Un sender de lluminària,
Quan arribo a la sorra,
Una ona m’enlaire,
Sóc jo, el Sol,
Irradiant font de calor,
Que, sobresortint la serralada,
Trec el cap per un turó,
I com abella dintre una flor,
M’enlairo al damunt,
D’una vila mil•lenària.
Poble petit,
De muntanyes envoltat,
Joia dins d’un estoig,
És Sant Climent de Llobregat.
Els meus raigs de llum,
Vesso damunt les cases,
Mostrant la joia sa brillantor,
Pel reflex encisador,
De ses teulades mullades.
Lluny queden aquells anys
On inmensos boscos,
Cobrien ses muntanyes.
L’esforç dels vilatans,
No mancat d’afanys
On hi havia bardisses i pedregats,
Frondoses vinyes plantaren.
De l’etern color verd
Passaren al de la licorella,
I no per voluntat del pagès,
Sinó de la fil•loxera.
Un nou arbre va aparèixer
Com benvingut foraster
Com taca d’oli s’escampa,
Soleies i abagues tornaren a verdejar,
Amb sa majestat el cirerer.
Homes i dones d’empenta,
Treballadors infatigables,
De la terra que els ha vist néixer,
Treballant de sol a sol,
Entre arrabassades i marges,
Han deixat llur empenta.
La brisa de la marinada,
Ses rostres ha colrat,
Els socs que l’arada obriren,
Amb sa suor s’han regat,
Entre fruiters i hortalisses,
Anys de vida s’han escoltat.
La mestressa anava a plaça,
Per la collita adinerar,
Arribant cansada a casa,
Sense temps per descansar,
Que la feina de la llar,
Minyona no la fa,
També ha de fer bullir l’olla,
Rentar roba i planxar,
Tenir cura de la mainada,
Que és saba nova pel demà.
Jo, des del firmament,
Observant feixucs afanys,
Homenatge vull retre,
A tants sacrificats vilatans.
No oblideu mai,
Que sou el que sou,
I esteu on esteu,
Gràcies als que us han precedit,
Generacions d’avantpassats,
De mans rugoses,
I durícies plenes,
D’homes i dones sacrificats,
Que han estat pedra i ciment,
Que aixecaren els pilars,
Del poble de Sant Climent.
Arribada l’hora baixa,
Darrera les muntanyes,
M’he d’amagar,
Que la nit també està feta,
Per poder descansar,
Quan torni el calor,
L’activitat serà represa,
Jo us tornaré a donar escalfor,
Però la veritable calor
Prové del cor, i és flama,
Que heu de portar encesa,
Per oferir la mà al germà,
I estimar aquesta Terra.
_________________
-Si no ens movem nosaltres, qui ho fara? |
|
